L'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA). Més de 25 anys treballant per la cultura.

Amb la conferència que duia aquest mateix títol, la presidenta de l'IECMA, Rosa Seser iniciava aquest passat dimarts el cicle de les que donaran tots els guardonats amb els Premis d'Honor Vila de Pedreguer. La xarrada es va celebrar en la Casa de Cultura de Pedreguer i entre les persones assistents hi havia l'alcaldessa Salvadora Martí, el regidor de cultura Sergi Ferrús i els membres del Jurat.

Rosa es va ajudar per a la seua intervenció d'imatges de les activitats que realitza i ha realitzat l'entitat al llarg d'aquests més de 25 anys. Va repassar els inicis, la trajectòria i les propostes de futur de l'IECMA, així com va agrair el reconeixement del premi atorgat. La conferència es va impartir en la mateixa sala on estan exposats també els treballs dels altres premiats d'aquest 2013 (l'arquitecte Josep Ivars i l'associació P.A.H.) junt a l'exposició realitzada per l'IECMA amb motiu de l'aniversari dels 25 anys a 2010, així com vitrines amb material publicat (llibres, calendaris, DVD's, etc).
En acabar la xarrada es va obrir un interessant col·loqui amb el públic assistent.
El dia 29 de novembre es farà la mateixa xarrada als alumnes de 1er de batxillerat de l'IES de Pedreguer per part del membre de la junta directiva, Pasqual Costa, i a les 20 hores s'entregaran els premis d'Honor Vila de Pedreguer en l'Espai Cultural. Des d'ací volem aprofitar per convidar a tothom a aquest esdeveniment, tan especial per a l'IECMA.

S’editen les Actes de les IV Jornades d'Estudis Carmel Giner (2010).

L’IECMA i l’Ajuntament de Pego col·laboren en l’edició de les Actes de les IV Jornades d’Estudis Carmel Giner Bolufer de Pego i Les Valls.

Divendres, 8 de novembre, la Casa de Cultura de Pego va acollir la presentació del llibre, editat per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) i l’Ajuntament de Pego, que recull les Actes de les IV Jornades d’Estudis Carmel Giner Bolufer, celebrades allà mateix l’any 2010.

La primera edició de les jornades d’estudis que duen el nom del que fou cronista erudit de la vila i precursor estudiós de la cultura i història local, Carmel Giner i Bolufer (1901-1974), tingué lloc en 2004 i des d’aleshores aquestes ja havien assolit certa periodicitat, celebrant-se en anys alterns i combinades amb l’edició de les corresponents actes cada any següent. Malgrat la seua bona acollida, la conjuntura econòmica que travessem va fer que les de 2010 foren les últimes i que la publicació que li devia d’haver seguit haja hagut d’esperar dos anys més. Ara, amb l’ajut de l’IECMA, l’Ajuntament de Pego ha aconseguit editar-la.

En l’acte, que fou un èxit gran de públic i comptà també amb la presència de Pepe Giner (fill de Carmel), prengueren la paraula: Rosa Seser, presidenta de l'IECMA, qui va justificar la participació d’aquesta entitat en l’edició presentada pel seu interès gran a nivell comarcal i va fer menció especial a l’article dedicat al propi Institut per Antoni Lluís Carrió, secretari i impulsor principal d’aquesta entitat des de la seua fundació i que morí sobtadament ara fa mig any, el qual ha esdevingut un vertader testimoni vital dels 25 primers de l’IECMA; Alícia Siscar, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Pego, qui després dels agraïments protocol·laris va deixar caure la intenció de la corporació en recuperar les Jornades en un futur pròxim i Joan Miquel Almela, Arxiver municipal, qui va parlar primerament de la importància gran d’aquests tipus de col·laboracions per fer després un recorregut històric complet per les diferents edicions de les jornades, tot abans d’explicar el contingut del volum presentat.

Els autors de les diferents ponències que apareixen al llibre són: Antoni Lluís Carrió, Manuel Ardit Lucas, Vicent Comes, Josep Daniel Climent, Moisés Selfa, José Lull, Antonio Miguel Gómez, Ferran Ferrando i Evarist Miralles. I l’edició ha estat coordinada, com les pròpies jornades, per Joan Miquel Almela.

Josep Andrés documenta l’existència de la desapareguda església medieval de Mira-rosa i la situa al costat de la torre

Les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic de la Marina Alta tanquen amb noves aportacions sobre la torre medieval i la conformació dels nuclis urbans dels Poblets

La darrera xarrada de les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic de la Marina Alta va aportar noves dades sobre la història dels Poblets, protagonista d’aquesta edició. El documentalista Josep Andrés va confirmar, a partir de la documentació del segle XVIII, l’existència d’un temple medieval situat en una ubicació diferent a l’actual església de Mira-rosa. Segons va destacar Andrés, en els establiments –on es fixaven les noves ocupacions de terres concedides pel senyor– una de les fites que s’utilitza per a delimitar la posició de cada parcel•la és “la yglesia vieja”, un dels referents del nucli urbà juntament amb la torre, el molí i “la yglesia nueba”, que comença a conviure en la documentació de l’època amb les mencions de l’antic temple ara desaparegut a partir de mitjan segle XVIII. “Aquesta circumstància ens permet datar l’actual església de Mira-rosa en aquest moment històric”.

D’una altra banda, Josep Andrés va reconstruir, a partir de les referències documentals, la conformació dels carrers del Molí i Major. L’aparició d’aquests dos carrers en el segle XVIII significa la primera expansió urbanística de les alqueries medievals primitives des de la conquesta del segle XIII.

Difusió del patrimoni i avanços en la investigació

La presidenta de l’IECMA, Rosa Seser, va destacar en el tancament de les jornades que “iniciatives de difusió del patrimoni com aquestes també permeten avançar en la investigació i el coneixement de la història dels nostres pobles”. En aquest sentit, Seser va recordar la nova datació de la torre de Mira-rosa que va donar l’arquitecte Josep Ivars en la segona conferència del programa. El director de la restauració de la torre medieval va avançar mig segle la datació que ell mateix va formular en 1990 –a cavall dels segles XV i XVI– i va suggerir la meitat del XIV com a data més probable d’inici de la construcció de la fortalesa. Com a novetat, a més, va explicar que la torre devia comptar amb un cortig (recinte murallat) per a potenciar-ne la part defensiva.

Balanç positiu i bona participació

Les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic de la Marina Alta van arrancar el 7 de juny amb una xarrada sobre la vila romana de l’Almadrava, a càrrec de Josep Antoni Ahuir, coincidint amb la reobertura al públic d’aquest jaciment. Les tres conferències incloses en el programa i la vi
sita guiada als indrets protagonistes (el centre terrisser de l’Almadrava, la torre medieval i els nuclis urbans de la Setla i Mira-rosa) han comptat amb una “bona participació per part dels veïns i veïnes del poble”, en paraules de Rosa Seser. “Podem estar satisfets i afirmar que hem aconseguit l’objectiu de difondre el patrimoni dels Poblets”.

La III Jornada de l’Institut Ramon Muntaner, en què es commemoraven els deu anys de la fundació, s’ha celebrat aquest dissabte

La jornada ha aprofitat per fer balanç i recordar els membres col•laboradors que ja han faltat

Dissabte passat ha tingut lloc a Móra la Nova la III Jornada de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), del qual és membre l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta. L’IRMU, que té com un dels objectius principals el suport a la cerca i a la difusió de l’activitat dels centres d’estudi, compleix deu anys.

La jornada d’enguany ha començat amb la valoració que els impulsors i presidents de l’entitat han fet del moment de la creació i les activitats que s’hi han anat duent a terme. Com a cloenda dels parlaments inicials s’ha fet memòria d’aquells membres col•laboradors, especialment actius, que han faltat en aquesta dècada. I, ací, fou recordat especialment el nostre secretari Antoni-Lluís, que no només deixa entre nosaltres un buit difícil de suplir.

Seguidament, el personal de l’IRMU continuà amb la presentació del balanç d’aquests deu anys i també amb l’estrena del nou portal web www.irmu.org que substitueix l’anterior.

La segona part de la jornada estigué dedicada a mostrar algunes de les diverses activitats que han rebut suport econòmic per part l’Institut Ramon Muntaner en el darrer exercici.

Com no podria ser d’una altra manera, no hi faltà la mostra tradicional de publicacions dels diversos centres d’estudi, una bona part de les quals ha rebut ajut d’aquesta fundació, com ara les nostres revistes Aguaits i L’Aiguadolç.

Entre els centres assistents n’hi havia participants de tot el territori de parla catalana si bé de València només hi havia representació de l’IECMA.

L’Aiguadolç es presenta a la XXIX Escola d’Estiu del País Valencià "Marina-Safor"

Josep Antoni Fluixà, coordinador del número 39 (any 2011), ha destacat la importància d'aquest monogràfic, dedicat a la literatura infantil i juvenil

Aquest matí s'ha presentat la revista de literatura L’Aiguadolç en el marc de la XXIX Escola d’Estiu del País Valencià "Marina-Safor". En aquesta ocasió s'ha presentat el número 39 de la revista, dedicat a la literatura infantil i juvenil. L’acte ha comptat amb la participació de Josep Antoni Fluixà, especialista en aquest àmbit literari i coordinador del monogràfic dedicat als llibres per a infants i joves inclòs en el número esmentat; i també amb el nou director de la publicació, Juli Capilla.

Fluixà, en presentar el monogràfic, ha remarcat la importància d’aquesta mena de literatura, i del paper de filtre que cal que facen els especialistes perquè els professionals del ram, mestres i professors, puguen triar les lectures més adients en funció del perfil de l’alumnat, de l’edat i de l’etapa educativa. A més, ha aprofitat l’avinentesa per a reclamar una consideració més gran de la literatura infantil i juvenil per part del gremi universitari. Tot i això, s'ha mostrat optimista quant a la panoràmica actual, pel que fa als autors i als lectors: “Els escriptors joves escriuen millor que no els de les generacions anteriors. Hem avançat molt, pel que fa a la qualitat de les obres que s’escriuen, i també hem guanyat en nombre de lectors”.

Per la seua part, Capilla ha destacat que “existeixen encara molts prejudicis de cara a la consideració dels gèneres literaris. Hi ha un prejudici jeràrquic que situa la narrativa per sobre del teatre i la poesia, i també per damunt de la literatura adreçada als infants i joves”. I ha remarcat que “escriure literatura infantil i juvenil no és gens fàcil perquè cal adequar-se al llenguatge i situar-se en la mentalitat d’aquest lector específic sense per això haver de rebaixar la qualitat del que s’escriu”.

Capilla ha aprofitat per destacar la importància de la revista L’Aiguadolç en la història recent de la literatura catalana al País Valencià, ha tingut unes paraules de reconeixement per la tasca feta per qui n’ha estat fins ara el director, Antoni Prats, i també per als membres del consell editorial Tomàs Llopis, Carles Mulet i Vicent Balaguer, així com un record emotiu dedicat al recentment desaparegut Antoni-Lluís Carrió, secretari i impulsor més destacat de l’IECMA.

El número 39 de L’Aiguadolç aplega els articles “Panorama de la literatura infantil i juvenil al País Valencià”, del mateix Josep Antoni Fluixà; “La novel·la juvenil d'ambientació històrica”, de Josep Millo i Vallés; “Els llibres de no ficció i l’assaig juvenil: una aposta necessària”, de Diego Gómez; “L’obra poètica de Maria Dolors Pellicer”, de Pilar Garcia Aparicio, entre uns altres, a més d’una entrevista a Enric Lluch i una selecció de poesia europea contemporània per a infants a càrrec de Miquel Desclot.

L’arquitecte Josep Ivars avança la datació de la torre de Mira-rosa (els Poblets) a mitjan segle XIV

Ivars destacà, en relació a les poques qualitats defensives, que la torre “encara que fortificada, tenia un ús més residencial que militar”

En la segona conferència de les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta, titulada “Recuperació de la torre de Mira-rosa: el projecte d'intervenció”, es pogué conéixer, de la mà de l’arquitecte Josep Ivars, com va ser la restauració que ell mateix dirigí de 1999 a 2001.

Ivars mostrà als assistents a la xarrada com era la torre abans de la consolidació arquitectònica i com havia estat el procés i quins reptes se li van plantejar i les solucions que anà adoptant per a resoldre’ls. Altrament, en analitzar constructivament l’edifici, que considerava un palau, avançà mig segle la datació que ell mateix havia formulat l’any 1990 en què la considerava a cavall dels segles XV i XVI. Com a novetat, va explicar que devia comptar amb un cortig (recinte murallat) per a potenciar la part defensiva de la torre, la part més alta de la qual, de rajola i amb troneres, classificà en un moment de transició medieval-renaixentista. En total, enumerà que la torre, tal com ara la coneixem, degué ser fruit de huit fases constructives, inclosa la de restauració, que es concretarien en tres sistemes de construcció diferents que es succeirien en el temps d’acord amb les diverses fases.

El regidor de Cultura, Salvador Sendra, dedicà unes paraules en record d’Antoni-Lluís Carrió, secretari de l’IECMA

La conferència comptà amb la presència del regidor de Cultura dels Poblets, Salvador Sendra, i de l’alcalde, Jaume Ivars. En l’obertura de l’acte, Sendra dedicà uns minuts a recordar la figura d’Antoni-Lluís Carrió, alma mater de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, que havia faltat la setmana anterior, i confirmà el suport de l’Ajuntament dels Poblets perquè la tasca desenvolupada per l’IECMA continue avant.

Per la seua banda, l’alcalde dels Poblets va reivindicar el patrimoni dels Poblets ja que considerava que fins al moment no havia ben aprofitat i que calia donar-lo a conéixer perquè, alhora, significava repercussió mediàtica per al poble.

Difusió del patrimoni dels Poblets

La segona edició de les Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta es tancarà el dissabte 6 de juliol amb una visita guiada al jaciment romà de l’Almadrava i a la torre de Mira-rosa. El dia abans, el divendres 5 de juliol, la xarrada, titulada "Notícia dels nuclis urbans de la Setla i Mira-rosa en el segle XVIII", serà a càrrec de Josep Andrés, documentalista.

La revista L’Aiguadolç es presenta a València

El nou número de la publicació, un monogràfic dedicat a Josep Palàcios, es presenta a la llibreria Tres i Quatre

La presentació del darrer número de la revista de literatura L’Aiguadolç, el passat 6 de juny, a la llibreria Tres i Quatre, que des de fa uns mesos regenta l’escriptora i periodista Núria Cadenes, va comptar amb el fins ara director Antoni Prats i el director entrant d’aquesta publicació de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA), l’escriptor i professor Juli Capilla. A més a més, hi intervingueren els escriptors Jaume Pérez Montaner i Isabel Robles, coordinadors del dossier dedicat a l’enigmàtic autor de Sueca, Josep Palàcios.

Capilla va aprofitar l’ocasió per destacar la importància de les publicacions periòdiques en català, tot centrant-se en la revista L’Aiguadolç, de la qual va dir que “ha esdevingut una referència inexcusable, si hom vol saber què es cou, literàriament, al País Valencià”. També va destacar que “L’Aiguadolç ha estat possible gràcies a l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (l’IECMA), que l’edita, i al suport de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert i l’Institut Ramon Muntaner, i, sobretot, al coratge i la perseverança del que n’ha estat fins ara director, Antoni Prats, al qual dec la confiança d’haver dipositat el projecte a les meues mans, i a la gent que en forma part del consell editorial i l’administració: Tomàs Llopis, Carles Mulet, Vicent Balaguer Antoni-Lluís Carrió i Joan-Carles Carrió, entre uns altres”.

Després de l’acte de presentació, hi va tenir lloc una tertúlia ben interessant a propòsit de l’escriptor de Sueca Josep Palàcios, en què intervingueren els presentadors i la mateixa llibrera, l’escriptora Núria Cadenes.

El número 40 de L’Aiguadolç fa un recorregut per l’obra de l’escriptor valencià Josep Palàcios, nascut a Sueca l’any 1938. Entre les creacions d’aquest escriptor polifacètic, destaquen Les quatre estacions (1959), Premi València de Literatura-Poesia; el poemari Devastació (1981), Premi de la Crítica del País Valencià; i alfaBet (1989), Premi de la Crítica Serra d’Or de Narració.