Josep Andrés documenta l’existència de la desapareguda església medieval de Mira-rosa i la situa al costat de la torre

Les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic de la Marina Alta tanquen amb noves aportacions sobre la torre medieval i la conformació dels nuclis urbans dels Poblets

La darrera xarrada de les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic de la Marina Alta va aportar noves dades sobre la història dels Poblets, protagonista d’aquesta edició. El documentalista Josep Andrés va confirmar, a partir de la documentació del segle XVIII, l’existència d’un temple medieval situat en una ubicació diferent a l’actual església de Mira-rosa. Segons va destacar Andrés, en els establiments –on es fixaven les noves ocupacions de terres concedides pel senyor– una de les fites que s’utilitza per a delimitar la posició de cada parcel•la és “la yglesia vieja”, un dels referents del nucli urbà juntament amb la torre, el molí i “la yglesia nueba”, que comença a conviure en la documentació de l’època amb les mencions de l’antic temple ara desaparegut a partir de mitjan segle XVIII. “Aquesta circumstància ens permet datar l’actual església de Mira-rosa en aquest moment històric”.

D’una altra banda, Josep Andrés va reconstruir, a partir de les referències documentals, la conformació dels carrers del Molí i Major. L’aparició d’aquests dos carrers en el segle XVIII significa la primera expansió urbanística de les alqueries medievals primitives des de la conquesta del segle XIII.

Difusió del patrimoni i avanços en la investigació

La presidenta de l’IECMA, Rosa Seser, va destacar en el tancament de les jornades que “iniciatives de difusió del patrimoni com aquestes també permeten avançar en la investigació i el coneixement de la història dels nostres pobles”. En aquest sentit, Seser va recordar la nova datació de la torre de Mira-rosa que va donar l’arquitecte Josep Ivars en la segona conferència del programa. El director de la restauració de la torre medieval va avançar mig segle la datació que ell mateix va formular en 1990 –a cavall dels segles XV i XVI– i va suggerir la meitat del XIV com a data més probable d’inici de la construcció de la fortalesa. Com a novetat, a més, va explicar que la torre devia comptar amb un cortig (recinte murallat) per a potenciar-ne la part defensiva.

Balanç positiu i bona participació

Les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic de la Marina Alta van arrancar el 7 de juny amb una xarrada sobre la vila romana de l’Almadrava, a càrrec de Josep Antoni Ahuir, coincidint amb la reobertura al públic d’aquest jaciment. Les tres conferències incloses en el programa i la vi
sita guiada als indrets protagonistes (el centre terrisser de l’Almadrava, la torre medieval i els nuclis urbans de la Setla i Mira-rosa) han comptat amb una “bona participació per part dels veïns i veïnes del poble”, en paraules de Rosa Seser. “Podem estar satisfets i afirmar que hem aconseguit l’objectiu de difondre el patrimoni dels Poblets”.

L’arquitecte Josep Ivars avança la datació de la torre de Mira-rosa (els Poblets) a mitjan segle XIV

Ivars destacà, en relació a les poques qualitats defensives, que la torre “encara que fortificada, tenia un ús més residencial que militar”

En la segona conferència de les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta, titulada “Recuperació de la torre de Mira-rosa: el projecte d'intervenció”, es pogué conéixer, de la mà de l’arquitecte Josep Ivars, com va ser la restauració que ell mateix dirigí de 1999 a 2001.

Ivars mostrà als assistents a la xarrada com era la torre abans de la consolidació arquitectònica i com havia estat el procés i quins reptes se li van plantejar i les solucions que anà adoptant per a resoldre’ls. Altrament, en analitzar constructivament l’edifici, que considerava un palau, avançà mig segle la datació que ell mateix havia formulat l’any 1990 en què la considerava a cavall dels segles XV i XVI. Com a novetat, va explicar que devia comptar amb un cortig (recinte murallat) per a potenciar la part defensiva de la torre, la part més alta de la qual, de rajola i amb troneres, classificà en un moment de transició medieval-renaixentista. En total, enumerà que la torre, tal com ara la coneixem, degué ser fruit de huit fases constructives, inclosa la de restauració, que es concretarien en tres sistemes de construcció diferents que es succeirien en el temps d’acord amb les diverses fases.

El regidor de Cultura, Salvador Sendra, dedicà unes paraules en record d’Antoni-Lluís Carrió, secretari de l’IECMA

La conferència comptà amb la presència del regidor de Cultura dels Poblets, Salvador Sendra, i de l’alcalde, Jaume Ivars. En l’obertura de l’acte, Sendra dedicà uns minuts a recordar la figura d’Antoni-Lluís Carrió, alma mater de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, que havia faltat la setmana anterior, i confirmà el suport de l’Ajuntament dels Poblets perquè la tasca desenvolupada per l’IECMA continue avant.

Per la seua banda, l’alcalde dels Poblets va reivindicar el patrimoni dels Poblets ja que considerava que fins al moment no havia ben aprofitat i que calia donar-lo a conéixer perquè, alhora, significava repercussió mediàtica per al poble.

Difusió del patrimoni dels Poblets

La segona edició de les Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta es tancarà el dissabte 6 de juliol amb una visita guiada al jaciment romà de l’Almadrava i a la torre de Mira-rosa. El dia abans, el divendres 5 de juliol, la xarrada, titulada "Notícia dels nuclis urbans de la Setla i Mira-rosa en el segle XVIII", serà a càrrec de Josep Andrés, documentalista.