CONCEDIT EL I PREMI D’INVESTIGACIÓ I ASSAIG “ANTONI LLUIS CARRIÓ I ARTIGUES” A L‘ESCRIPTOR I PERIODISTA ANTONI REIG PÉREZ

L’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta acaba de fer pública la decisió del jurat del I Premi d’Investigació i Assaig “Antoni Luis Carrió i Artigues”, convocat fa ara un any per aquesta entitat, al qual s’han presentat quatre obres amb treballs d’investigació i assaig de diferents temàtiques i autors.

El jurat estava composat per Rosa Seser, presidenta de l’IECMA i Directora de l’Arxiu Municipal de Dénia;  Carme Miquel, escriptora; Joan Borja, professor de la Universitat d’Alacant; Carles X. Simó, professor de la Universitat de València, i Joan Ivars, professor-tutor de la UNED i secretari de l’IECMA i del jurat d’aquest Premi.
El premi ha recaigut en l’escriptor i periodista Antoni Reig Pérez, de Dénia, per l’obra presentada amb el títol Històries de crims i criminals de la Marina Alta (1844-1932). 

L’autor d’aquest treball d’investigació és una conegut escriptor i professional dels mitjans de comunicació que ha treballat com a redactor del setmanari Canfali-Marina Alta durant molts anys i en Ràdio Televisió Valenciana com a periodista-redactor des de 1990 fins a 2014. És coautor de diversos llibres com La premsa a la Marina Alta, Dénia, ciutat de cine, i de diversos articles i treballs d’investigació, entre altres. Ha realitzat audiovisuals sobre Dénia i ha participat com a ponent en diversos cursos organitzats per la UNED sènior del centre associat de la UNED de Dénia.

L’obra guanyadora recull una sèrie de casos de criminalitat en un període que abraça des de mitjans del segle XIX  fins al primer terç del segle XX. L’autor recrea, a partir de una excel·lent documentació de l’època, les situacions extremes de conflicte que arriben sempre a crims, que en general solen ser resolts per la justícia, en un temps on la pena de mort és present en la legislació espanyola. Els escenaris d’aquestos esdeveniments són els pobles de la comarca: Dénia, Xàbia, Senija, Pego, Ondara..... i afecten diverses classes socials: llauradors, senyorets, oficials.... Com a valor afegit cal destacar que cada història compta amb una il·lustració inèdita de destacats artistes com Castejón, Ramón Pérez Carrión, Andrés Jaén, Dani Sanchis, Txin, etc...

És un treball que el jurat ha valorat mot positivament per les seues aportacions al coneixement d’uns fets que, si en el seu dia van provocar gran commoció social (“alarma social”,  com diu l’autor que es diria actualment), el temps les havia deixat en un  oblit quasi total. Antoni Reig ens els torna als nostres dies per tal de conèixer un poc millor una part de la nostra història, quasi recent.

L’obra premiada està dotada amb 2.500 euros i serà editada pròximament per l’Institut d’Estudis i Edicions 96. Els socis de l’IECMA el rebran gratuïtament i qualsevol interessat el podrà adquirir a les llibreries.

PRESENTACIÓ REVISTA AGUAITS 32-33

El monogràfic que analitza els principals conflictes i mobilitzacions territorials en la Marina Alta es va presentar en Pedreguer

En la presentació participen Josep Castelló i Francesc Giménez testimonis de les mobilitzacions en contra de la construcció de la planta asfàltica en Pedreguer en l’any 1978

L’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta va presentar el passat dilluns 17 de març el monogràfic de la Revista Aguaits 2013 que analitza els principals conflictes territorials i mobilitzacions ciutadanes de les últimes quatre dècades a la Marina Alta en Pedeguer.

El regidor de cultura de l’Ajuntament de Pedreguer, Sergi Ferrús, va exercir d’amfitrió de l’acte en una casa de cultura plena dels principals actors i protagonistes de les mobilitzacions contra la planta asfàltica de Pedreguer en l’any 1978. Ferrús va felicitar a Ignasi Cervera, Juanmi Rafet, Maria Josep Ripoll i José Vicente Sánchez, autors del monogràfic, i els va suggerir la recerca d’altres conflictes i moblitzacions recents en el municipi de Pedreguer com la reivindicació de la construcció de l’institut, l’oposició al tancament de les urgències sanitàries o la reivindicació d’un nou centre de salut.

En l’acte van intervenir la Presidenta de l’IECMA, Rosa Seser, qui va recordar al desaparegut recentment Antoni Lluis Carrió, secretari general de l’institut que va faltar en juny de 2013, i qui estava il·lusionat en l’elaboració encomanada al grup de joves investigadors a l’estiu del 2012.

Els autors del treball van destacar que a partir de la investigació realitzada als principals conflictes territorials i mobilitzacions ciutadanes proposen en el darrer capítol de la revista una bateria d’estratègies de futur de la comarca en quatre grans blocs: Visions de comarca i enfocament estratègic, governament, planificació territorial i paisatge, participació als espais d’alt valor ambiental i cultural i polítiques de “Govern Obert” en l’escala local. Entre les principals accions que plantegen els autors de l’estudi destaquen la redacció d’un pla estratègic de la Marina Alta, la posada en marxa d’un Pla d’Acció Territorial de l’Àrea Funcional de la comarca, la gestió social dels espais naturals protegits i el foment de la participació ciutadana i el govern obert.

La presentació de la revista a Pedreguer va ser molt especial, ja que van participar en una taula redonaJosep Castelló i Francesc Giménez, testimonis de les mobilitzacions en contra de la construcció de la planta asfàltica a Pedreguer en l’any 1978. Aquell any es visqueren diverses mobilitzacions en contra d’aquesta infraestructura vinculada a la construcció de l’autopista AP-7 als municipis d’Ondara i Pedreguer. El grup de població que s’oposava al projecte, arribaria a congregar fins a 2000 persones al trinquet de Pedreguer. La immensa majoria de la població, s’enfrontaria obertament amb l’empresa encarregada de construir i explotar les obres (AUMAR). L’assemblea de l’any 1978, tingué continuïtat en forma de manifestacions, que posteriorment davallaren en diversos incidents i detencions a la caserna de la guàrdia civil. De la mateixa manera que succeí en el cas de la carretera del  Montgó a Dénia, també es cremaren màquines, a més de declarar-se, fins i tot, una vaga de fam per part d’alguns veïns. Encara que pràcticament tot el poble de Pedreguer s’oposà a la planta en l’assemblea del trinquet, finalment, acabà construint-se.

Més presentacions

El proper dissabte 29 de març els autors del monogràfic analitzaran la recerca realitzada sobre els conflictes i mobilitzacions ciutadanes relacionades en el territori en el curs La Marina Alta: Visió d'una comarca. Noves aportacions, organitzat per la UNED i la Fundació Germans Gavilà Ferrer. La xerrada serà en la seu de la Fundació Germans Gavilà Ferrer de Dénia en el carrer Pare Pere a partir de les 9.30 del matí.

La setmana següent els autors de la Revista Aguaits del 2013 presentaran el treball en el Congrés Internacional sobre conflictes urbans organitzat per la Universitat de València, Conflicts in the City Congress. Reflections on urban unrest. La presentació serà en València el proper dia 3 d’abril a les 11.15 del matí.

Les presentacions del monogràfic de l’Aguaits continuaran el dia 9 d’abril a Jesús Pobre a les huit de la nit. En l’acte de presentació participaran també Pepe Crespo, Vicent Balaguer i Joan Sala que parlaran sobre el conflicte de la carretera del Montgó a finals dels setanta. El dia següent, 10 d’abril, la revista es presentarà a la casa de cultura de Xàbia a les huit de la nit. Aquesta presentació arriba precedida per les de Dénia, Pego i Teulada.

L'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA). Més de 25 anys treballant per la cultura.

Amb la conferència que duia aquest mateix títol, la presidenta de l'IECMA, Rosa Seser iniciava aquest passat dimarts el cicle de les que donaran tots els guardonats amb els Premis d'Honor Vila de Pedreguer. La xarrada es va celebrar en la Casa de Cultura de Pedreguer i entre les persones assistents hi havia l'alcaldessa Salvadora Martí, el regidor de cultura Sergi Ferrús i els membres del Jurat.

Rosa es va ajudar per a la seua intervenció d'imatges de les activitats que realitza i ha realitzat l'entitat al llarg d'aquests més de 25 anys. Va repassar els inicis, la trajectòria i les propostes de futur de l'IECMA, així com va agrair el reconeixement del premi atorgat. La conferència es va impartir en la mateixa sala on estan exposats també els treballs dels altres premiats d'aquest 2013 (l'arquitecte Josep Ivars i l'associació P.A.H.) junt a l'exposició realitzada per l'IECMA amb motiu de l'aniversari dels 25 anys a 2010, així com vitrines amb material publicat (llibres, calendaris, DVD's, etc).
En acabar la xarrada es va obrir un interessant col·loqui amb el públic assistent.
El dia 29 de novembre es farà la mateixa xarrada als alumnes de 1er de batxillerat de l'IES de Pedreguer per part del membre de la junta directiva, Pasqual Costa, i a les 20 hores s'entregaran els premis d'Honor Vila de Pedreguer en l'Espai Cultural. Des d'ací volem aprofitar per convidar a tothom a aquest esdeveniment, tan especial per a l'IECMA.

S’editen les Actes de les IV Jornades d'Estudis Carmel Giner (2010).

L’IECMA i l’Ajuntament de Pego col·laboren en l’edició de les Actes de les IV Jornades d’Estudis Carmel Giner Bolufer de Pego i Les Valls.

Divendres, 8 de novembre, la Casa de Cultura de Pego va acollir la presentació del llibre, editat per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) i l’Ajuntament de Pego, que recull les Actes de les IV Jornades d’Estudis Carmel Giner Bolufer, celebrades allà mateix l’any 2010.

La primera edició de les jornades d’estudis que duen el nom del que fou cronista erudit de la vila i precursor estudiós de la cultura i història local, Carmel Giner i Bolufer (1901-1974), tingué lloc en 2004 i des d’aleshores aquestes ja havien assolit certa periodicitat, celebrant-se en anys alterns i combinades amb l’edició de les corresponents actes cada any següent. Malgrat la seua bona acollida, la conjuntura econòmica que travessem va fer que les de 2010 foren les últimes i que la publicació que li devia d’haver seguit haja hagut d’esperar dos anys més. Ara, amb l’ajut de l’IECMA, l’Ajuntament de Pego ha aconseguit editar-la.

En l’acte, que fou un èxit gran de públic i comptà també amb la presència de Pepe Giner (fill de Carmel), prengueren la paraula: Rosa Seser, presidenta de l'IECMA, qui va justificar la participació d’aquesta entitat en l’edició presentada pel seu interès gran a nivell comarcal i va fer menció especial a l’article dedicat al propi Institut per Antoni Lluís Carrió, secretari i impulsor principal d’aquesta entitat des de la seua fundació i que morí sobtadament ara fa mig any, el qual ha esdevingut un vertader testimoni vital dels 25 primers de l’IECMA; Alícia Siscar, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Pego, qui després dels agraïments protocol·laris va deixar caure la intenció de la corporació en recuperar les Jornades en un futur pròxim i Joan Miquel Almela, Arxiver municipal, qui va parlar primerament de la importància gran d’aquests tipus de col·laboracions per fer després un recorregut històric complet per les diferents edicions de les jornades, tot abans d’explicar el contingut del volum presentat.

Els autors de les diferents ponències que apareixen al llibre són: Antoni Lluís Carrió, Manuel Ardit Lucas, Vicent Comes, Josep Daniel Climent, Moisés Selfa, José Lull, Antonio Miguel Gómez, Ferran Ferrando i Evarist Miralles. I l’edició ha estat coordinada, com les pròpies jornades, per Joan Miquel Almela.

Josep Andrés documenta l’existència de la desapareguda església medieval de Mira-rosa i la situa al costat de la torre

Les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic de la Marina Alta tanquen amb noves aportacions sobre la torre medieval i la conformació dels nuclis urbans dels Poblets

La darrera xarrada de les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic de la Marina Alta va aportar noves dades sobre la història dels Poblets, protagonista d’aquesta edició. El documentalista Josep Andrés va confirmar, a partir de la documentació del segle XVIII, l’existència d’un temple medieval situat en una ubicació diferent a l’actual església de Mira-rosa. Segons va destacar Andrés, en els establiments –on es fixaven les noves ocupacions de terres concedides pel senyor– una de les fites que s’utilitza per a delimitar la posició de cada parcel•la és “la yglesia vieja”, un dels referents del nucli urbà juntament amb la torre, el molí i “la yglesia nueba”, que comença a conviure en la documentació de l’època amb les mencions de l’antic temple ara desaparegut a partir de mitjan segle XVIII. “Aquesta circumstància ens permet datar l’actual església de Mira-rosa en aquest moment històric”.

D’una altra banda, Josep Andrés va reconstruir, a partir de les referències documentals, la conformació dels carrers del Molí i Major. L’aparició d’aquests dos carrers en el segle XVIII significa la primera expansió urbanística de les alqueries medievals primitives des de la conquesta del segle XIII.

Difusió del patrimoni i avanços en la investigació

La presidenta de l’IECMA, Rosa Seser, va destacar en el tancament de les jornades que “iniciatives de difusió del patrimoni com aquestes també permeten avançar en la investigació i el coneixement de la història dels nostres pobles”. En aquest sentit, Seser va recordar la nova datació de la torre de Mira-rosa que va donar l’arquitecte Josep Ivars en la segona conferència del programa. El director de la restauració de la torre medieval va avançar mig segle la datació que ell mateix va formular en 1990 –a cavall dels segles XV i XVI– i va suggerir la meitat del XIV com a data més probable d’inici de la construcció de la fortalesa. Com a novetat, a més, va explicar que la torre devia comptar amb un cortig (recinte murallat) per a potenciar-ne la part defensiva.

Balanç positiu i bona participació

Les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic de la Marina Alta van arrancar el 7 de juny amb una xarrada sobre la vila romana de l’Almadrava, a càrrec de Josep Antoni Ahuir, coincidint amb la reobertura al públic d’aquest jaciment. Les tres conferències incloses en el programa i la vi
sita guiada als indrets protagonistes (el centre terrisser de l’Almadrava, la torre medieval i els nuclis urbans de la Setla i Mira-rosa) han comptat amb una “bona participació per part dels veïns i veïnes del poble”, en paraules de Rosa Seser. “Podem estar satisfets i afirmar que hem aconseguit l’objectiu de difondre el patrimoni dels Poblets”.

Els Poblets acull les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta coincidint amb la reobertura del jaciment romà de l’Almadrava

La conferència inaugural, a càrrec de Josep A. Ahuir, va estar dedicada a aquest centre terrisser del s. I aC, “un dels més importants del País Valencià”

Els Poblets ha estat el municipi elegit per l’IECMA per organitzar les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta, coincidint amb la reobertura, a partir del 15 de juny, del jaciment romà de l’Almadrava. A la història i característiques d’aquesta vila romana del s. I aC va estar dedicada la primera conferència del programa, oferida per Josep A. Ahuir divendres passat a la Biblioteca Enric Valor dels Poblets.

La presidenta de l’IECMA, Rosa Seser, va felicitar l’Ajuntament, representat en l’acte inaugural de les jornades pel regidor de Cultura, Salvador Sendra, per la decisió de tornar a fer visitable per al públic, durant els mesos d’estiu, “un important jaciment que, a més, pot actuar com a un potent reclam turístic i que té una ubicació excel•lent, al costat de la mar”. Així mateix, Seser va animar el consistori dels Poblets a fer el mateix amb la torre de Mira-rosa –que protagonitzarà la segona xarrada del cicle- i a “habilitar-la com a espai expositiu des d’on difondre la història del poble”.

“Un dels jaciments més importants del País Valencià i un dels pocs museïtzats”

La vila romana de l’Almadrava, que el Museu de Dénia i l’Ajuntament dels Poblets van excavar a partir de 1984, és “paradigmàtica del món rural a l’època de l’Imperi Romà”, va explicar Josep A. Ahuir, arqueòleg que ha treballat al MARQ i al Museu de Prehistòria de València. “La comarca de la Marina Alta és de les que més assentaments romans tenen documentats i entre els més destacables es troba l’Almadrava”, va assenyalar.

La part conservada i museïtzada, dels 9000 m2 de superfície que es van prospectar i que incloïen també un conjunt termal i una necròpolis, és el centre terrisser de la vila, tres tallers i quatre forns del s. III, desenvolupat al calor de la gran activitat exportadora del port de Dénia. Les àmfores per al transport d’oli i, especialment, vi eren la producció majoritària d’aquesta factoria on, a més, es fabricaven materials constructius com teules i taulells. “De les seues característiques, és un dels jaciments més importants del País Valencià i un dels pocs museïtzats”, va assegurar Ahuir.

Difusió del patrimoni dels Poblets

La segona edició de les Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta es tancarà el dissabte 6 de juliol amb una visita guiada al jaciment romà de l’Almadrava i a la torre de Mira-rosa. Completen el programa, el dia 21 de juny, la conferència de l’arquitecte Josep Ivars sobre la restauració de la torre i, el divendres 5 de juliol, la xarrada a càrrec de Josep Andrés, documentalista, titulada Notícia dels nuclis urbans de la Setla i Mira-rosa en el segle XVIII.