La Vall de Gallinera, per camins de moriscos i mallorquins i Atles lingüístic de la Marina es difonen més enllà de l’àmbit comarcal.
La Vall de Gallinera, per camins de moriscos i mallorquins i Atles lingüístic de la Marina, dos publicacions de l’IECMA, es van presentar la setmana passada en la 2a Trobada Universitat de València Instituts d’Estudis Comarcals i la III Jornada de Recerca Local, Patrimoni i Història Marítima, respectivament.
Vicent Morera i Juanjo Ortolà, autors del llibre sobre la Vall de Gallinera, van participar en la jornada organitzada per la Universitat de València i la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià, una iniciativa que té com a objectiu consolidar la relació entre la comunitat universitària i els centres d’estudis. Els ponents van insistir en el caràcter “multidisciplinari” del seu treball i en la utilitat d’aquesta publicació com a “guia del territori, amb una atenció especial al medi ambient i les rutes de senderisme”, una eina per a incentivar les visites a la zona i, per tant, la protecció del patrimoni cultural i paisatgístic com a atractiu turístic. Morera i Ortolà van destacar la importància de promoure els estudis locals, una tasca que necessita “de la implicació de la universitat”.
També va intervindre en la trobada Víctor Garcia, agent de desenvolupament local de la Vall de Gallinera, que va parlar sobre l’aprofitament que les ADL poden fer de la tasca dels instituts d’estudis comarcals, “especialment essencial en municipis xicotets, per posar en valor el patrimoni cultural i fer del turisme rural un instrument de dinamització del territori”. Aquest seria el cas de la publicació La Vall de Gallinera, per camins de moriscos i mallorquins.
El parlar de la Marina arriba a Barcelona
D’una altra banda, Vicent Beltran va presentar en la III Jornada de Recerca Local, Patrimoni i Història Marítima l’Atles Lingüístic de la Marina. L’autor va oferir, al Museu Marítim de Barcelona, una ponència al voltant d’un dels aspectes més presents en el seu llibre: les pervivències lingüístiques del contacte entre els dialectes valencià i balear a la Marina, arran de la repoblació del segle XVII. Beltran es va centrar especialment en el “parlar de sa” (el salat) que encara es manté “i amb orgull” a la població de Tàrbena i que, segons va destacar, “la Vall de Gallinera va perdre fa només 100 anys”.
Vicent Morera i Juanjo Ortolà, autors del llibre sobre la Vall de Gallinera, van participar en la jornada organitzada per la Universitat de València i la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià, una iniciativa que té com a objectiu consolidar la relació entre la comunitat universitària i els centres d’estudis. Els ponents van insistir en el caràcter “multidisciplinari” del seu treball i en la utilitat d’aquesta publicació com a “guia del territori, amb una atenció especial al medi ambient i les rutes de senderisme”, una eina per a incentivar les visites a la zona i, per tant, la protecció del patrimoni cultural i paisatgístic com a atractiu turístic. Morera i Ortolà van destacar la importància de promoure els estudis locals, una tasca que necessita “de la implicació de la universitat”.
També va intervindre en la trobada Víctor Garcia, agent de desenvolupament local de la Vall de Gallinera, que va parlar sobre l’aprofitament que les ADL poden fer de la tasca dels instituts d’estudis comarcals, “especialment essencial en municipis xicotets, per posar en valor el patrimoni cultural i fer del turisme rural un instrument de dinamització del territori”. Aquest seria el cas de la publicació La Vall de Gallinera, per camins de moriscos i mallorquins.
El parlar de la Marina arriba a Barcelona
D’una altra banda, Vicent Beltran va presentar en la III Jornada de Recerca Local, Patrimoni i Història Marítima l’Atles Lingüístic de la Marina. L’autor va oferir, al Museu Marítim de Barcelona, una ponència al voltant d’un dels aspectes més presents en el seu llibre: les pervivències lingüístiques del contacte entre els dialectes valencià i balear a la Marina, arran de la repoblació del segle XVII. Beltran es va centrar especialment en el “parlar de sa” (el salat) que encara es manté “i amb orgull” a la població de Tàrbena i que, segons va destacar, “la Vall de Gallinera va perdre fa només 100 anys”.