L’IECMA i l’Ajuntament col·laboren en l’edició de
Les cartes de poblament de l’Atzúbia i
Forna
El passat 28 d’agost, el mateix dia en què
es va firmar, l’any 1611, la carta de poblament de l’Atzúbia, va tindre lloc la
presentació de Les cartes de poblament de
l’Atzúbia i Forna, editat per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina
Alta (IECMA) i l’Ajuntament de l’Atzúbia i Forna, amb la col·laboració de la
Diputació d’Alacant. Aquest treball, obra de Salvador Alemany, veí del poble i
llicenciat en Geografia i Història, es va donar a conéixer al públic al Centre
Cultural Teleclub de l’Atzúbia de la mà de l’autor, la presidenta de l’IECMA,
Rosa Seser, la regidora de Cultura, Maria Oltra, i el professor d’Història de
la Universitat de València, Anaclet Pons.A partir de l’estudi exhaustiu de les cartes de poblament de l’Atzúbia i Forna, firmades respectivament el 28 d’agost i el 2 de setembre de 1611, Salvador Alemany analitza l’episodi repoblador derivat de l’expulsió dels moriscs del Regne de València i les conseqüències econòmiques dramàtiques que la despoblació del territori va comportar.
La vinguda de colons nous, procedents de Mallorca
i de diferents indrets del regne, i l’assentament regit per les normes i
condicions establertes a les cartes de poblament –sempre avantatjoses per als
senyors- van marcar un punt d’inflexió en l’evolució històrica valenciana i,
com assenyala Alemany a Les cartes de
poblament de l’Atzúbia i Forna, “aquests documents són autèntiques partides
de naixement dels nostres pobles i no és exagerat dir que, amb elles, hi ha un
abans i un després totalment diferent”.
En el cas de l’Atzúbia i Forna, l’autor destaca
com els moriscs foragitats van ser substituïts per repobladors balears a
l’Atzúbia i valencians, inicialment, a Forna, fins que a mitjan segle XII van
ser reemplaçats en bona mesura per illencs. D’aquests repobladors són
actualment hereus llinatges ben coneguts a la zona, com els Pons, Vicens,
Server, Vidal, Puig, Gosp o Mengual. I els habitants del segle XXI comparteixen
encara amb aquells topònims que donen vida al territori (la Solana, l’Asmeita,
l’Ainer, la Milotxa, entre uns altres).