L’arquitecte Josep Ivars avança la datació de la torre de Mira-rosa (els Poblets) a mitjan segle XIV

Ivars destacà, en relació a les poques qualitats defensives, que la torre “encara que fortificada, tenia un ús més residencial que militar”

En la segona conferència de les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta, titulada “Recuperació de la torre de Mira-rosa: el projecte d'intervenció”, es pogué conéixer, de la mà de l’arquitecte Josep Ivars, com va ser la restauració que ell mateix dirigí de 1999 a 2001.

Ivars mostrà als assistents a la xarrada com era la torre abans de la consolidació arquitectònica i com havia estat el procés i quins reptes se li van plantejar i les solucions que anà adoptant per a resoldre’ls. Altrament, en analitzar constructivament l’edifici, que considerava un palau, avançà mig segle la datació que ell mateix havia formulat l’any 1990 en què la considerava a cavall dels segles XV i XVI. Com a novetat, va explicar que devia comptar amb un cortig (recinte murallat) per a potenciar la part defensiva de la torre, la part més alta de la qual, de rajola i amb troneres, classificà en un moment de transició medieval-renaixentista. En total, enumerà que la torre, tal com ara la coneixem, degué ser fruit de huit fases constructives, inclosa la de restauració, que es concretarien en tres sistemes de construcció diferents que es succeirien en el temps d’acord amb les diverses fases.

El regidor de Cultura, Salvador Sendra, dedicà unes paraules en record d’Antoni-Lluís Carrió, secretari de l’IECMA

La conferència comptà amb la presència del regidor de Cultura dels Poblets, Salvador Sendra, i de l’alcalde, Jaume Ivars. En l’obertura de l’acte, Sendra dedicà uns minuts a recordar la figura d’Antoni-Lluís Carrió, alma mater de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, que havia faltat la setmana anterior, i confirmà el suport de l’Ajuntament dels Poblets perquè la tasca desenvolupada per l’IECMA continue avant.

Per la seua banda, l’alcalde dels Poblets va reivindicar el patrimoni dels Poblets ja que considerava que fins al moment no havia ben aprofitat i que calia donar-lo a conéixer perquè, alhora, significava repercussió mediàtica per al poble.

Difusió del patrimoni dels Poblets

La segona edició de les Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta es tancarà el dissabte 6 de juliol amb una visita guiada al jaciment romà de l’Almadrava i a la torre de Mira-rosa. El dia abans, el divendres 5 de juliol, la xarrada, titulada "Notícia dels nuclis urbans de la Setla i Mira-rosa en el segle XVIII", serà a càrrec de Josep Andrés, documentalista.

Els Poblets acull les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta coincidint amb la reobertura del jaciment romà de l’Almadrava

La conferència inaugural, a càrrec de Josep A. Ahuir, va estar dedicada a aquest centre terrisser del s. I aC, “un dels més importants del País Valencià”

Els Poblets ha estat el municipi elegit per l’IECMA per organitzar les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta, coincidint amb la reobertura, a partir del 15 de juny, del jaciment romà de l’Almadrava. A la història i característiques d’aquesta vila romana del s. I aC va estar dedicada la primera conferència del programa, oferida per Josep A. Ahuir divendres passat a la Biblioteca Enric Valor dels Poblets.

La presidenta de l’IECMA, Rosa Seser, va felicitar l’Ajuntament, representat en l’acte inaugural de les jornades pel regidor de Cultura, Salvador Sendra, per la decisió de tornar a fer visitable per al públic, durant els mesos d’estiu, “un important jaciment que, a més, pot actuar com a un potent reclam turístic i que té una ubicació excel•lent, al costat de la mar”. Així mateix, Seser va animar el consistori dels Poblets a fer el mateix amb la torre de Mira-rosa –que protagonitzarà la segona xarrada del cicle- i a “habilitar-la com a espai expositiu des d’on difondre la història del poble”.

“Un dels jaciments més importants del País Valencià i un dels pocs museïtzats”

La vila romana de l’Almadrava, que el Museu de Dénia i l’Ajuntament dels Poblets van excavar a partir de 1984, és “paradigmàtica del món rural a l’època de l’Imperi Romà”, va explicar Josep A. Ahuir, arqueòleg que ha treballat al MARQ i al Museu de Prehistòria de València. “La comarca de la Marina Alta és de les que més assentaments romans tenen documentats i entre els més destacables es troba l’Almadrava”, va assenyalar.

La part conservada i museïtzada, dels 9000 m2 de superfície que es van prospectar i que incloïen també un conjunt termal i una necròpolis, és el centre terrisser de la vila, tres tallers i quatre forns del s. III, desenvolupat al calor de la gran activitat exportadora del port de Dénia. Les àmfores per al transport d’oli i, especialment, vi eren la producció majoritària d’aquesta factoria on, a més, es fabricaven materials constructius com teules i taulells. “De les seues característiques, és un dels jaciments més importants del País Valencià i un dels pocs museïtzats”, va assegurar Ahuir.

Difusió del patrimoni dels Poblets

La segona edició de les Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta es tancarà el dissabte 6 de juliol amb una visita guiada al jaciment romà de l’Almadrava i a la torre de Mira-rosa. Completen el programa, el dia 21 de juny, la conferència de l’arquitecte Josep Ivars sobre la restauració de la torre i, el divendres 5 de juliol, la xarrada a càrrec de Josep Andrés, documentalista, titulada Notícia dels nuclis urbans de la Setla i Mira-rosa en el segle XVIII.