La III Jornada de l’Institut Ramon Muntaner, en què es commemoraven els deu anys de la fundació, s’ha celebrat aquest dissabte

La jornada ha aprofitat per fer balanç i recordar els membres col•laboradors que ja han faltat

Dissabte passat ha tingut lloc a Móra la Nova la III Jornada de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), del qual és membre l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta. L’IRMU, que té com un dels objectius principals el suport a la cerca i a la difusió de l’activitat dels centres d’estudi, compleix deu anys.

La jornada d’enguany ha començat amb la valoració que els impulsors i presidents de l’entitat han fet del moment de la creació i les activitats que s’hi han anat duent a terme. Com a cloenda dels parlaments inicials s’ha fet memòria d’aquells membres col•laboradors, especialment actius, que han faltat en aquesta dècada. I, ací, fou recordat especialment el nostre secretari Antoni-Lluís, que no només deixa entre nosaltres un buit difícil de suplir.

Seguidament, el personal de l’IRMU continuà amb la presentació del balanç d’aquests deu anys i també amb l’estrena del nou portal web www.irmu.org que substitueix l’anterior.

La segona part de la jornada estigué dedicada a mostrar algunes de les diverses activitats que han rebut suport econòmic per part l’Institut Ramon Muntaner en el darrer exercici.

Com no podria ser d’una altra manera, no hi faltà la mostra tradicional de publicacions dels diversos centres d’estudi, una bona part de les quals ha rebut ajut d’aquesta fundació, com ara les nostres revistes Aguaits i L’Aiguadolç.

Entre els centres assistents n’hi havia participants de tot el territori de parla catalana si bé de València només hi havia representació de l’IECMA.

L’Aiguadolç es presenta a la XXIX Escola d’Estiu del País Valencià "Marina-Safor"

Josep Antoni Fluixà, coordinador del número 39 (any 2011), ha destacat la importància d'aquest monogràfic, dedicat a la literatura infantil i juvenil

Aquest matí s'ha presentat la revista de literatura L’Aiguadolç en el marc de la XXIX Escola d’Estiu del País Valencià "Marina-Safor". En aquesta ocasió s'ha presentat el número 39 de la revista, dedicat a la literatura infantil i juvenil. L’acte ha comptat amb la participació de Josep Antoni Fluixà, especialista en aquest àmbit literari i coordinador del monogràfic dedicat als llibres per a infants i joves inclòs en el número esmentat; i també amb el nou director de la publicació, Juli Capilla.

Fluixà, en presentar el monogràfic, ha remarcat la importància d’aquesta mena de literatura, i del paper de filtre que cal que facen els especialistes perquè els professionals del ram, mestres i professors, puguen triar les lectures més adients en funció del perfil de l’alumnat, de l’edat i de l’etapa educativa. A més, ha aprofitat l’avinentesa per a reclamar una consideració més gran de la literatura infantil i juvenil per part del gremi universitari. Tot i això, s'ha mostrat optimista quant a la panoràmica actual, pel que fa als autors i als lectors: “Els escriptors joves escriuen millor que no els de les generacions anteriors. Hem avançat molt, pel que fa a la qualitat de les obres que s’escriuen, i també hem guanyat en nombre de lectors”.

Per la seua part, Capilla ha destacat que “existeixen encara molts prejudicis de cara a la consideració dels gèneres literaris. Hi ha un prejudici jeràrquic que situa la narrativa per sobre del teatre i la poesia, i també per damunt de la literatura adreçada als infants i joves”. I ha remarcat que “escriure literatura infantil i juvenil no és gens fàcil perquè cal adequar-se al llenguatge i situar-se en la mentalitat d’aquest lector específic sense per això haver de rebaixar la qualitat del que s’escriu”.

Capilla ha aprofitat per destacar la importància de la revista L’Aiguadolç en la història recent de la literatura catalana al País Valencià, ha tingut unes paraules de reconeixement per la tasca feta per qui n’ha estat fins ara el director, Antoni Prats, i també per als membres del consell editorial Tomàs Llopis, Carles Mulet i Vicent Balaguer, així com un record emotiu dedicat al recentment desaparegut Antoni-Lluís Carrió, secretari i impulsor més destacat de l’IECMA.

El número 39 de L’Aiguadolç aplega els articles “Panorama de la literatura infantil i juvenil al País Valencià”, del mateix Josep Antoni Fluixà; “La novel·la juvenil d'ambientació històrica”, de Josep Millo i Vallés; “Els llibres de no ficció i l’assaig juvenil: una aposta necessària”, de Diego Gómez; “L’obra poètica de Maria Dolors Pellicer”, de Pilar Garcia Aparicio, entre uns altres, a més d’una entrevista a Enric Lluch i una selecció de poesia europea contemporània per a infants a càrrec de Miquel Desclot.

L’arquitecte Josep Ivars avança la datació de la torre de Mira-rosa (els Poblets) a mitjan segle XIV

Ivars destacà, en relació a les poques qualitats defensives, que la torre “encara que fortificada, tenia un ús més residencial que militar”

En la segona conferència de les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta, titulada “Recuperació de la torre de Mira-rosa: el projecte d'intervenció”, es pogué conéixer, de la mà de l’arquitecte Josep Ivars, com va ser la restauració que ell mateix dirigí de 1999 a 2001.

Ivars mostrà als assistents a la xarrada com era la torre abans de la consolidació arquitectònica i com havia estat el procés i quins reptes se li van plantejar i les solucions que anà adoptant per a resoldre’ls. Altrament, en analitzar constructivament l’edifici, que considerava un palau, avançà mig segle la datació que ell mateix havia formulat l’any 1990 en què la considerava a cavall dels segles XV i XVI. Com a novetat, va explicar que devia comptar amb un cortig (recinte murallat) per a potenciar la part defensiva de la torre, la part més alta de la qual, de rajola i amb troneres, classificà en un moment de transició medieval-renaixentista. En total, enumerà que la torre, tal com ara la coneixem, degué ser fruit de huit fases constructives, inclosa la de restauració, que es concretarien en tres sistemes de construcció diferents que es succeirien en el temps d’acord amb les diverses fases.

El regidor de Cultura, Salvador Sendra, dedicà unes paraules en record d’Antoni-Lluís Carrió, secretari de l’IECMA

La conferència comptà amb la presència del regidor de Cultura dels Poblets, Salvador Sendra, i de l’alcalde, Jaume Ivars. En l’obertura de l’acte, Sendra dedicà uns minuts a recordar la figura d’Antoni-Lluís Carrió, alma mater de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, que havia faltat la setmana anterior, i confirmà el suport de l’Ajuntament dels Poblets perquè la tasca desenvolupada per l’IECMA continue avant.

Per la seua banda, l’alcalde dels Poblets va reivindicar el patrimoni dels Poblets ja que considerava que fins al moment no havia ben aprofitat i que calia donar-lo a conéixer perquè, alhora, significava repercussió mediàtica per al poble.

Difusió del patrimoni dels Poblets

La segona edició de les Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta es tancarà el dissabte 6 de juliol amb una visita guiada al jaciment romà de l’Almadrava i a la torre de Mira-rosa. El dia abans, el divendres 5 de juliol, la xarrada, titulada "Notícia dels nuclis urbans de la Setla i Mira-rosa en el segle XVIII", serà a càrrec de Josep Andrés, documentalista.

La revista L’Aiguadolç es presenta a València

El nou número de la publicació, un monogràfic dedicat a Josep Palàcios, es presenta a la llibreria Tres i Quatre

La presentació del darrer número de la revista de literatura L’Aiguadolç, el passat 6 de juny, a la llibreria Tres i Quatre, que des de fa uns mesos regenta l’escriptora i periodista Núria Cadenes, va comptar amb el fins ara director Antoni Prats i el director entrant d’aquesta publicació de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA), l’escriptor i professor Juli Capilla. A més a més, hi intervingueren els escriptors Jaume Pérez Montaner i Isabel Robles, coordinadors del dossier dedicat a l’enigmàtic autor de Sueca, Josep Palàcios.

Capilla va aprofitar l’ocasió per destacar la importància de les publicacions periòdiques en català, tot centrant-se en la revista L’Aiguadolç, de la qual va dir que “ha esdevingut una referència inexcusable, si hom vol saber què es cou, literàriament, al País Valencià”. També va destacar que “L’Aiguadolç ha estat possible gràcies a l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (l’IECMA), que l’edita, i al suport de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert i l’Institut Ramon Muntaner, i, sobretot, al coratge i la perseverança del que n’ha estat fins ara director, Antoni Prats, al qual dec la confiança d’haver dipositat el projecte a les meues mans, i a la gent que en forma part del consell editorial i l’administració: Tomàs Llopis, Carles Mulet, Vicent Balaguer Antoni-Lluís Carrió i Joan-Carles Carrió, entre uns altres”.

Després de l’acte de presentació, hi va tenir lloc una tertúlia ben interessant a propòsit de l’escriptor de Sueca Josep Palàcios, en què intervingueren els presentadors i la mateixa llibrera, l’escriptora Núria Cadenes.

El número 40 de L’Aiguadolç fa un recorregut per l’obra de l’escriptor valencià Josep Palàcios, nascut a Sueca l’any 1938. Entre les creacions d’aquest escriptor polifacètic, destaquen Les quatre estacions (1959), Premi València de Literatura-Poesia; el poemari Devastació (1981), Premi de la Crítica del País Valencià; i alfaBet (1989), Premi de la Crítica Serra d’Or de Narració.

Comiat d'Antoni-Lluís Carrió

Ahir dimecres, 19 de juny, Rosa Seser, presidenta de l’IECMA, en el soterrar d’Antoni-Lluís Carrió i Artigues, li dedicà les paraules següents:

"Tots els que hem conegut de prop Toni-Lluís sabem que era una persona amb molt a aportar, una persona activa, una persona d’espenta, un lluitador.

Eixa gran força vital, ell la canalitzava per diversos fronts, però probablement no res el feia il•lusionar-se més que l’ebullició de la nostra cultura.  Almenys des de l’Institut d’Estudis de la Marina Alta, volem recordar-lo així, perquè hem pogut comprovar la satisfacció que se li endevinava sobretot en veure en els congressos d’estudis de la Marina les sales plenes, el nivell excel•lent dels investigadors i el nombrós públic interessat i entusiasta.

Els membres de les successives juntes de govern sabem bé que el nostre secretari era un home d’acció, un motor que ens arrossegava i ens exigia. Com també sabem que, a l’hora de treballar, Toni era el primer. La seua tasca en l’IECMA ha estat enorme. Congressos, jornades, exposicions, edició de llibres i revistes i, darrere, sempre Antoni Lluís sense demanar cap reconeixement personal. La major satisfacció per a Toni no eren les lloances personals sinó que l’IECMA fóra ben valorat, que se li reconegués la tasca investigadora i divulgadora que, des de fa tants anys, ha dut a terme sobretot de cara a la nostra comarca.

Amb la desaparició d’Antoni Lluís Carrió es perd no sols un dels referents més potents que teníem a la Marina Alta, sinó un dels seus principals divulgadors per les terres valencianes i per tot el nostre espai lingüístic i cultural.

Antoni Lluís ens ha deixat massa prompte, és cert. Però, en bona part gràcies a ell, el camí ja és obert i expedit, i no sols iniciat.

Amb la memòria del seu exemple, no ens ha de faltar el coratge per no desmeréixer la confiança que amb ell hem guanyat davant els nostres associats i simpatitzants. I per créixer encara més.

Toni ho hauria volgut així.

Bon viatge, amic i company de tasques i il•lusions."

Antoni-Lluís Carrió, secretari de l’IECMA. Un home de la cultura de la Marina Alta

Antoni-Lluís Carrió i Artigues ens ha deixat aquesta vesprada després de sofrir una malaltia greu.

Antoni-Lluís va assumir el càrrec de secretari de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) des de la fundació el 10 de maig del 1985 i, des d’aleshores, sempre l’ha esperonat amb projectes culturals i amb el desig de fer arribar a tots la nostra cultura.

Al llarg d'aquests més de vint-i-cinc anys, ha estat un motor potent per a l’IECMA, que ha passat dels 40 socis inicials a més de cinc-cents cinquanta gràcies en bona part a la seua gestió eficient en propiciar, entre uns altres, la col·laboració amb diverses institucions de la cultura com l’Institut Juan Gil-Albert, que ens ha acompanyat en tota la trajectòria, l’Institut Ramon Muntaner o la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana.

Organitzador dels congressos de la Marina, membre del consell de redacció de la revista Aguaits, impulsor de les diverses publicacions de l’Institut, Antoni-Lluís sempre ha treballat en la tasca de base, en la gestió a tots els nivells. Cal, per tant, destacar aquesta faceta del que podem dir que era la seua passió, l’IECMA i la cultura de la Marina Alta.

Poques persones com ell comprenien i sentien el fet comarcal; entenia la nostra comarca com una part d’un país amb molta personalitat, definida pel paisatge, les persones i la història. I, així, participà en molts debats públics al voltant del fet comarcal.

El seu treball en l’IECMA ha estat immens, grandiós; el seu punt de mira era sempre l’espai comarcal, un lloc on treballar, viure i gaudir d’un territori i de les persones. Amb la desaparició d’Antoni-Lluís Carrió es perd un dels referents més potents que teníem a la comarca. Era la veu de l’Institut d’Estudis Comarcals a qualsevol comarca de les terres valencianes o d'un altre lloc del nostre espai lingüístic.

Seguirem el seu exemple i el seu entusiasme.

Els Poblets acull les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta coincidint amb la reobertura del jaciment romà de l’Almadrava

La conferència inaugural, a càrrec de Josep A. Ahuir, va estar dedicada a aquest centre terrisser del s. I aC, “un dels més importants del País Valencià”

Els Poblets ha estat el municipi elegit per l’IECMA per organitzar les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta, coincidint amb la reobertura, a partir del 15 de juny, del jaciment romà de l’Almadrava. A la història i característiques d’aquesta vila romana del s. I aC va estar dedicada la primera conferència del programa, oferida per Josep A. Ahuir divendres passat a la Biblioteca Enric Valor dels Poblets.

La presidenta de l’IECMA, Rosa Seser, va felicitar l’Ajuntament, representat en l’acte inaugural de les jornades pel regidor de Cultura, Salvador Sendra, per la decisió de tornar a fer visitable per al públic, durant els mesos d’estiu, “un important jaciment que, a més, pot actuar com a un potent reclam turístic i que té una ubicació excel•lent, al costat de la mar”. Així mateix, Seser va animar el consistori dels Poblets a fer el mateix amb la torre de Mira-rosa –que protagonitzarà la segona xarrada del cicle- i a “habilitar-la com a espai expositiu des d’on difondre la història del poble”.

“Un dels jaciments més importants del País Valencià i un dels pocs museïtzats”

La vila romana de l’Almadrava, que el Museu de Dénia i l’Ajuntament dels Poblets van excavar a partir de 1984, és “paradigmàtica del món rural a l’època de l’Imperi Romà”, va explicar Josep A. Ahuir, arqueòleg que ha treballat al MARQ i al Museu de Prehistòria de València. “La comarca de la Marina Alta és de les que més assentaments romans tenen documentats i entre els més destacables es troba l’Almadrava”, va assenyalar.

La part conservada i museïtzada, dels 9000 m2 de superfície que es van prospectar i que incloïen també un conjunt termal i una necròpolis, és el centre terrisser de la vila, tres tallers i quatre forns del s. III, desenvolupat al calor de la gran activitat exportadora del port de Dénia. Les àmfores per al transport d’oli i, especialment, vi eren la producció majoritària d’aquesta factoria on, a més, es fabricaven materials constructius com teules i taulells. “De les seues característiques, és un dels jaciments més importants del País Valencià i un dels pocs museïtzats”, va assegurar Ahuir.

Difusió del patrimoni dels Poblets

La segona edició de les Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta es tancarà el dissabte 6 de juliol amb una visita guiada al jaciment romà de l’Almadrava i a la torre de Mira-rosa. Completen el programa, el dia 21 de juny, la conferència de l’arquitecte Josep Ivars sobre la restauració de la torre i, el divendres 5 de juliol, la xarrada a càrrec de Josep Andrés, documentalista, titulada Notícia dels nuclis urbans de la Setla i Mira-rosa en el segle XVIII.