Antoni-Lluís Carrió i Artigues ens ha deixat aquesta vesprada després de sofrir una malaltia greu.
Al llarg d'aquests més de vint-i-cinc anys, ha estat un motor potent per a l’IECMA, que ha passat dels 40 socis inicials a més de cinc-cents cinquanta gràcies en bona part a la seua gestió eficient en propiciar, entre uns altres, la col·laboració amb diverses institucions de la cultura com l’Institut Juan Gil-Albert, que ens ha acompanyat en tota la trajectòria, l’Institut Ramon Muntaner o la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana.
Organitzador dels congressos de la Marina, membre del consell de redacció de la revista Aguaits, impulsor de les diverses publicacions de l’Institut, Antoni-Lluís sempre ha treballat en la tasca de base, en la gestió a tots els nivells. Cal, per tant, destacar aquesta faceta del que podem dir que era la seua passió, l’IECMA i la cultura de la Marina Alta.
Poques persones com ell comprenien i sentien el fet comarcal; entenia la nostra comarca com una part d’un país amb molta personalitat, definida pel paisatge, les persones i la història. I, així, participà en molts debats públics al voltant del fet comarcal.
El seu treball en l’IECMA ha estat immens, grandiós; el seu punt de mira era sempre l’espai comarcal, un lloc on treballar, viure i gaudir d’un territori i de les persones. Amb la desaparició d’Antoni-Lluís Carrió es perd un dels referents més potents que teníem a la comarca. Era la veu de l’Institut d’Estudis Comarcals a qualsevol comarca de les terres valencianes o d'un altre lloc del nostre espai lingüístic.
Seguirem el seu exemple i el seu entusiasme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada