Antoni-Lluís Carrió i Artigues ens ha deixat aquesta vesprada després de sofrir una malaltia greu.
Antoni-Lluís va assumir el càrrec de secretari de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) des de la fundació el 10 de maig del 1985 i, des d’aleshores, sempre l’ha esperonat amb projectes culturals i amb el desig de fer arribar a tots la nostra cultura.
Al llarg d'aquests més de vint-i-cinc anys, ha estat un motor potent per a l’IECMA, que ha passat dels 40 socis inicials a més de cinc-cents cinquanta gràcies en bona part a la seua gestió eficient en propiciar, entre uns altres, la col·laboració amb diverses institucions de la cultura com l’Institut Juan Gil-Albert, que ens ha acompanyat en tota la trajectòria, l’Institut Ramon Muntaner o la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana.
Organitzador dels congressos de la Marina, membre del consell de redacció de la revista Aguaits, impulsor de les diverses publicacions de l’Institut, Antoni-Lluís sempre ha treballat en la tasca de base, en la gestió a tots els nivells. Cal, per tant, destacar aquesta faceta del que podem dir que era la seua passió, l’IECMA i la cultura de la Marina Alta.
Poques persones com ell comprenien i sentien el fet comarcal; entenia la nostra comarca com una part d’un país amb molta personalitat, definida pel paisatge, les persones i la història. I, així, participà en molts debats públics al voltant del fet comarcal.
El seu treball en l’IECMA ha estat immens, grandiós; el seu punt de mira era sempre l’espai comarcal, un lloc on treballar, viure i gaudir d’un territori i de les persones. Amb la desaparició d’Antoni-Lluís Carrió es perd un dels referents més potents que teníem a la comarca. Era la veu de l’Institut d’Estudis Comarcals a qualsevol comarca de les terres valencianes o d'un altre lloc del nostre espai lingüístic.
Seguirem el seu exemple i el seu entusiasme.
Al llarg d'aquests més de vint-i-cinc anys, ha estat un motor potent per a l’IECMA, que ha passat dels 40 socis inicials a més de cinc-cents cinquanta gràcies en bona part a la seua gestió eficient en propiciar, entre uns altres, la col·laboració amb diverses institucions de la cultura com l’Institut Juan Gil-Albert, que ens ha acompanyat en tota la trajectòria, l’Institut Ramon Muntaner o la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana.
Organitzador dels congressos de la Marina, membre del consell de redacció de la revista Aguaits, impulsor de les diverses publicacions de l’Institut, Antoni-Lluís sempre ha treballat en la tasca de base, en la gestió a tots els nivells. Cal, per tant, destacar aquesta faceta del que podem dir que era la seua passió, l’IECMA i la cultura de la Marina Alta.
Poques persones com ell comprenien i sentien el fet comarcal; entenia la nostra comarca com una part d’un país amb molta personalitat, definida pel paisatge, les persones i la història. I, així, participà en molts debats públics al voltant del fet comarcal.
El seu treball en l’IECMA ha estat immens, grandiós; el seu punt de mira era sempre l’espai comarcal, un lloc on treballar, viure i gaudir d’un territori i de les persones. Amb la desaparició d’Antoni-Lluís Carrió es perd un dels referents més potents que teníem a la comarca. Era la veu de l’Institut d’Estudis Comarcals a qualsevol comarca de les terres valencianes o d'un altre lloc del nostre espai lingüístic.
Seguirem el seu exemple i el seu entusiasme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada