Divendres passat, Baptista Banyuls, Jaume Buïgues i Antoni-Lluís Carrió, membres de la Junta Directiva de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, es van reunir amb l’alcalde del Poble Nou de Benitatxell, Josep Femenia, la regidora de Cultura, Silvia Mayans, i el tècnic del departament, Francesc Marqués, per tal demanar que el consistori pobler inicie l’expedient de declaració de l’aflorament geològic del Moraig com a monument natural.
Femenia va assegurar que iniciaria immediatament els tràmits. A més, va assenyalar que, amb vista a posar en valor aquest espai natural, “cal millorar l’accés i la senyalització i posar una placa explicativa”.
Aquest salt vertical de la falla del Moraig presenta una superfície en què s’observen de manera excepcional els solcs produïts pel lliscament dels plans de la falla. Açò implica que siga un testimoni extraordinari del moment, de fa entre quinze i deu mil anys, en què la península Ibèrica i Àfrica es van separar i es va formar la mar Mediterrània.
A més de l’espectacularitat paisatgística, la singularitat geològica i geomorfològica de la falla del Moraig la convertixen en un espai natural d’interés científic, didàctic i divulgatiu que ha estat inclòs, juntament amb uns altres de la comarca, en el projecte Global Geosites –promogut per la Unió Internacional de les Ciències Geològiques (IUGS) i la UNESCO– com un dels llocs d’interés geològic de rellevància internacional.
La petició de l’IECMA es fonamenta en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana i la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, de l’Estat espanyol. Aquestes dos lleis definixen els monuments naturals com espais o elements de la natura, incloses les formacions geomorfològiques i jaciments paleontològics, de singularitat, raresa o bellesa notòria, que mereixen ser objecte d'una protecció especial pel valor científic, cultural o paisatgístic.
