Juli Capilla pren el relleu a Antoni Prats com a director de la revista 'L'Aiguadolç'

El nou número de la publicació, un monogràfic dedicat a Josep Palàcios, es presenta a la Biblioteca Suecana

La presentació del darrer número de la revista de literatura L'Aiguadolç, el passat 12 d'abril, a la Biblioteca Suecana va servir per fer públic el nom de la persona que pren el relleu a Antoni Prats com a director d'aquesta publicació de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA): l'escriptor Juli Capilla. D'ell, el fins ara director, el poeta Antoni Prats, en va destacar la trajectòria al davant d'unes altres revistes com Caràcters i L'Espai del Llibre.

A més, Prats va aprofitar l'ocasió per acomiadar-se i "tancar amb aquest número una etapa que va començar el 1985". "Un número excepcional –dedicat íntegrament a la figura de l'escriptor Josep Palàcios– per la importància de l'autor, malgrat ser encara poc conegut per la poca difusió de la seua obra; i pels coordinadors del dossier, grans admiradors de l'obra i la persona de Palàcios".

El fins ara director de L'Aiguadolç, Antoni Prats,
amb Josep Palàcios, escriptor estudiat en el darrer número.

El número 40 de L'Aiguadolç fa un recorregut per l'obra de l'escriptor valencià Josep Palàcios i Martínez, nascut a Sueca l'any 1938. Entre les creacions d'aquest novel•lista, poeta i assagista, destaquen Les quatre estacions (1959), Premi València de Literatura-Poesia; el poemari Devastació (1981), Premi de la Crítica del País Valencià; i alfaBet (1989), Premi de la Crítica Serra d'Or de Narració.

La presentació de la publicació en la ciutat de l'autor, esdeveniment inclòs en el cicle Tertúlies de ca Fuster, va comptar amb la participació de la crítica literària Isabel Robles i l'escriptor Jaume Pérez Montaner, coordinador del dossier sobre Palàcios.

Juli Capilla, nou director de L'Aiguadolç, i Antoni Prats.

L'acte es va tancar amb una tertúlia literària sobre la figura de l'autor suecà en què van intervindre l'historiador Antoni Furió, l'escriptor Josep Lozano, el poeta Vicent Salvador i el flamant director de L'Aiguadolç, Juli Capilla.

Un llibre de Carles Simó i Jordi Giner analitza la realitat dels immigrants residents de Teulada

L’IECMA i la Universitat de València col•laboren en l’edició d’Un peu dins, un peu fora. La immigració de residents europeus al municipi de Teulada

Dimecres, 27 de febrer, la Biblioteca Municipal de Teulada va acollir la presentació d’Un peu dins, un peu fora. La immigració de residents europeus al municipi de Teulada, editat per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) i la Universitat de València (UV). En l’acte, a més dels autors, Carles Simó i Jordi Giner, professors de Sociologia de la UV, participaren Rosa Seser, presidenta de l'IECMA, la regidora de Cultura i Educació, Ana M. Puig, i l’alcalde de Teulada, Antoni Joan Bertomeu.

Aquest estudi, que obtingué el XVII Premi d’Investigació Vila de Teulada de 2008, constitueix un acostament rigorós i documentat a la realitat d’un municipi valencià on el turisme i els processos d’immigració residencial es donen la mà. A més a més, permet entendre les dificultats de la inserció que protagonitzen els immigrants no laborals de la UE27 alhora que aporta dades bàsiques per a una definició clara dels perfils i comportaments dels residents europeus així com una anàlisi d’un fenomen tan ignorat com és la migració de jubilats europeus cap a la costa mediterrània i les dinàmiques que ha desenvolupat.

L’acte ha estat un èxit d'assistència i també de participació en el torn de preguntes per part del públic, cosa que ha donat peu al fet que el consistori teuladí s’haja decidit a organitzar per a més avant una taula redona sobre la immigració de residents europeus, amb participació de representants dels diversos col•lectius d’immigrants del municipi.

L’IECMA demana a l’Ajuntament del Poble Nou la protecció de l’aflorament geològic del Moraig

Divendres passat, Baptista Banyuls, Jaume Buïgues i Antoni-Lluís Carrió, membres de la Junta Directiva de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, es van reunir amb l’alcalde del Poble Nou de Benitatxell, Josep Femenia, la regidora de Cultura, Silvia Mayans, i el tècnic del departament, Francesc Marqués, per tal demanar que el consistori pobler inicie l’expedient de declaració de l’aflorament geològic del Moraig com a monument natural.

Femenia va assegurar que iniciaria immediatament els tràmits. A més, va assenyalar que, amb vista a posar en valor aquest espai natural, “cal millorar l’accés i la senyalització i posar una placa explicativa”.

Aquest salt vertical de la falla del Moraig presenta una superfície en què s’observen de manera excepcional els solcs produïts pel lliscament dels plans de la falla. Açò implica que siga un testimoni extraordinari del moment, de fa entre quinze i deu mil anys, en què la península Ibèrica i Àfrica es van separar i es va formar la mar Mediterrània.

A més de l’espectacularitat paisatgística, la singularitat geològica i geomorfològica de la falla del Moraig la convertixen en un espai natural d’interés científic, didàctic i divulgatiu que ha estat inclòs, juntament amb uns altres de la comarca, en el projecte Global Geosites –promogut per la Unió Internacional de les Ciències Geològiques (IUGS) i la UNESCO– com un dels llocs d’interés geològic de rellevància internacional.

La petició de l’IECMA es fonamenta en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana i la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, de l’Estat espanyol. Aquestes dos lleis definixen els monuments naturals com espais o elements de la natura, incloses les formacions geomorfològiques i jaciments paleontològics, de singularitat, raresa o bellesa notòria, que mereixen ser objecte d'una protecció especial pel valor científic, cultural o paisatgístic.

Dos publicacions de l’IECMA es presenten a jornades d’estudi de la Universitat de València i el Museu Marítim de Barcelona

La Vall de Gallinera, per camins de moriscos i mallorquins i Atles lingüístic de la Marina es difonen més enllà de l’àmbit comarcal.

La Vall de Gallinera, per camins de moriscos i mallorquins i Atles lingüístic de la Marina, dos publicacions de l’IECMA, es van presentar la setmana passada en la 2a Trobada Universitat de València Instituts d’Estudis Comarcals i la III Jornada de Recerca Local, Patrimoni i Història Marítima, respectivament.

Vicent Morera i Juanjo Ortolà, autors del llibre sobre la Vall de Gallinera, van participar en la jornada organitzada per la Universitat de València i la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià, una iniciativa que té com a objectiu consolidar la relació entre la comunitat universitària i els centres d’estudis. Els ponents van insistir en el caràcter “multidisciplinari” del seu treball i en la utilitat d’aquesta publicació com a “guia del territori, amb una atenció especial al medi ambient i les rutes de senderisme”, una eina per a incentivar les visites a la zona i, per tant, la protecció del patrimoni cultural i paisatgístic com a atractiu turístic. Morera i Ortolà van destacar la importància de promoure els estudis locals, una tasca que necessita “de la implicació de la universitat”.

També va intervindre en la trobada Víctor Garcia, agent de desenvolupament local de la Vall de Gallinera, que va parlar sobre l’aprofitament que les ADL poden fer de la tasca dels instituts d’estudis comarcals, “especialment essencial en municipis xicotets, per posar en valor el patrimoni cultural i fer del turisme rural un instrument de dinamització del territori”. Aquest seria el cas de la publicació La Vall de Gallinera, per camins de moriscos i mallorquins.

El parlar de la Marina arriba a Barcelona

D’una altra banda, Vicent Beltran va presentar en la III Jornada de Recerca Local, Patrimoni i Història Marítima l’Atles Lingüístic de la Marina. L’autor va oferir, al Museu Marítim de Barcelona, una ponència al voltant d’un dels aspectes més presents en el seu llibre: les pervivències lingüístiques del contacte entre els dialectes valencià i balear a la Marina, arran de la repoblació del segle XVII. Beltran es va centrar especialment en el “parlar de sa” (el salat) que encara es manté “i amb orgull” a la població de Tàrbena i que, segons va destacar, “la Vall de Gallinera va perdre fa només 100 anys”.

Un llibre de Salvador Alemany reviu l’episodi de la repoblació del segle XVII a l’Atzúbia i Forna

L’IECMA i l’Ajuntament col·laboren en l’edició de Les cartes de poblament de l’Atzúbia i Forna

El passat 28 d’agost, el mateix dia en què es va firmar, l’any 1611, la carta de poblament de l’Atzúbia, va tindre lloc la presentació de Les cartes de poblament de l’Atzúbia i Forna, editat per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) i l’Ajuntament de l’Atzúbia i Forna, amb la col·laboració de la Diputació d’Alacant. Aquest treball, obra de Salvador Alemany, veí del poble i llicenciat en Geografia i Història, es va donar a conéixer al públic al Centre Cultural Teleclub de l’Atzúbia de la mà de l’autor, la presidenta de l’IECMA, Rosa Seser, la regidora de Cultura, Maria Oltra, i el professor d’Història de la Universitat de València, Anaclet Pons.

A partir de l’estudi exhaustiu de les cartes de poblament de l’Atzúbia i Forna, firmades respectivament el 28 d’agost i el 2 de setembre de 1611, Salvador Alemany analitza l’episodi repoblador derivat de l’expulsió dels moriscs del Regne de València i les conseqüències econòmiques dramàtiques que la despoblació del territori va comportar.

La vinguda de colons nous, procedents de Mallorca i de diferents indrets del regne, i l’assentament regit per les normes i condicions establertes a les cartes de poblament –sempre avantatjoses per als senyors- van marcar un punt d’inflexió en l’evolució històrica valenciana i, com assenyala Alemany a Les cartes de poblament de l’Atzúbia i Forna, “aquests documents són autèntiques partides de naixement dels nostres pobles i no és exagerat dir que, amb elles, hi ha un abans i un després totalment diferent”.

En el cas de l’Atzúbia i Forna, l’autor destaca com els moriscs foragitats van ser substituïts per repobladors balears a l’Atzúbia i valencians, inicialment, a Forna, fins que a mitjan segle XII van ser reemplaçats en bona mesura per illencs. D’aquests repobladors són actualment hereus llinatges ben coneguts a la zona, com els Pons, Vicens, Server, Vidal, Puig, Gosp o Mengual. I els habitants del segle XXI comparteixen encara amb aquells topònims que donen vida al territori (la Solana, l’Asmeita, l’Ainer, la Milotxa, entre uns altres).